Anàlisi sentència del procés

El conflicte català porta ja molt de temps, i hem escrit sobre aquest tema en diverses ocasions:

Previ a l’1-O vam treure un comunicat en què expressàvem el nostre parer a favor de la realització d’aquest referèndum, perquè entenem que és un dret fonamental de totes les nacions poder determinar per si mateixes si romanen dins d’un estat o si formen un de nou. No ho defensem com un dogma, sinó que ho fem perquè creiem que és la millor manera d’evitar tensions nacionals al si de la classe treballadora. Només amb el dret a l’autodeterminació podrem superar debats identitaris aliens als interessos de les treballadores i treballadors.

De la mateixa manera, després de la repressió que es va viure l’1-O i les posteriors jornades, passant per l’exili de l’antic president de la Generalitat, així com el fet que detinguessin a molts dels consellers, vam veure necessari tornar a treure un comunicat, en el qual reafirmàvem el nostre posicionament sobre l’autodeterminació catalana i parlàvem de com havien augmentat, de manera copiosa, els nivells de repressió per part de les forces de l’estat.

Ara, a varis dies d’haver estat comunicades les condemnes als exmembres del Govern (i als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural) veiem la necessitat d’expressar novament la nostra postura en la fase actual.

La sentència del Tribunal Suprem suposa un precedent, i veiem així com fets com els del 20-S i l’1-O que fins ara quedaven «protegits» dins del dret a protesta, ara podran ser interpretats com a «constitutius d’un delicte de sedició». Igual de preocupant és el fet que es qualifiqui com “aixecament públic i tumultuari” a les protestes posteriors a l’1-O, malgrat no ser la primera vegada que s’arriba a aquests nivells de mobilització (pensem en les manifestacions organitzades durant les vagues generals). A més, que hagin condemnat a nou anys de presó als Jordis facilita que d’ara endavant qualsevol destacat activista o líder d’un moviment social pugui acabar entre reixes. 

Ens trobem davant una brutal retallada de drets que s’ha donat a Catalunya i que afectarà a tot l’estat. Veiem, a més, que la repressió arriba a nivells que anteriorment no es donaven i s’estableix un precedent perillós per a les mobilitzacions presents i futures, sent així un altre atac més que retalla els drets, no sols de la classe treballadora (encara que al final, serà la principal afectada), sinó de totes les classes i capes socials que es vegin o puguin veure oprimides per l’estat.

Com vam dir en anteriors comunicats, tot el procés independentista no és més que l’intent d’un nou repartiment entre burgesies nacionals, que realment no fa perillar el seu sistema en gens ni mica. Però fins i tot en aquesta situació, en la qual el sistema no es troba sota amenaça de cap mena, els nivells de repressió han escalat a passos de gegant. Això ens porta a preguntar-nos: què succeirà el dia que sí que es tracti, per exemple, d’una vaga general indefinida? Què succeirà el dia en què es tracti de posar veritablement en perill els interessos del capital?

Arribats a aquest extrem, entenem que l’assumpte ha transcendit la qüestió nacional. L’Estat amb la seva repressió ha fet que aquesta causa no sigui quelcom que només concerneixi a l’independentisme; ha convertit aquesta lluita en una batalla pels drets democràtics més elementals. Per això, fem una crida a prendre els carrers i secundar les mobilitzacions.

Per a finalitzar, i en la mateixa línia del que comentàvem abans, volem donar tot el nostre suport al poble català que es manifesta i s’alça contra la brutal repressió que estem patint.