9 d’Octubre: El poble valencià contra el feixisme, el capitalisme i la seua repressió

El 9 d’octubre és una data que els valencians i valencianes tenim marcada al calendari. Històricament, la manifestació de la Diada del País Valencià, que naix durant la Transició en contraposició a les persecucions i les restriccions front aquesta durant el franquisme, ha sigut un dia de reivindicació de la cultura del poble valencià.

Amb el temps, el transcurs d’aquestes marxes (ja més commemoratives que reivindicatives) començà a ser pacífic i de caràcter festiu. No obstant, amb l’enduriment de la crisi del capitalisme al 2007, la gestió del govern reaccionari del Partit Popular al País Valencià fins el 2015, i l’entrada en vigor de la famosa Llei Mordassa, a la Diada del 9 d’Octubre començà a fer-se notar el tint combatiu que havia sigut característic d’aquesta convocatòria des dels seus inicis.

Tot i això, no és fins a l’octubre de 2017 quan canvia radicalment la manera de viure d’aquest dia a causa de les agressions feixistes que van patir els manifestants i periodistes. Agressions que van comptar amb la complicitat policial i que es van quedar en eixe moment impunes. És aleshores quan la marxa torna a prendre un caràcter reivindicatiu i antifeixista.

En aquest any ens trobem amb molts motius per a eixir als carrers el 9 d’Octubre.

En primer lloc, tot i que els feixistes no són la principal ferramenta de la burgesia per a mantenir el seu poder i aquest discurs no ha arribat a calar entre els treballadors i treballadores, convé tindre en compte els perills que suposa que es normalitze. Com a comunistes hem de condemnar tot moviment i totes les agressions reaccionàries com la ja esmentada d’Octubre de 2017 o les LGTBfòbiques dels últims mesos. També hem de denunciar el sorgiment de noves organitzacions feixistes com l’última apareguda a València: Bastión frontal.

Per altra banda, més enllà del feixisme i del moviment d’ultradreta, des de l’Organització Comunista Revolució volem denunciar la tendència actual de les democràcies imperialistes cap a ser cada vegada més activament reaccionàries. Açò es tradueix en un augment notable de la repressió i la militarització, però també en una disminució dels drets i llibertats democràtic-burgeses. Ho hem vist al llarg dels últims anys, amb els nombrosos episodis de repressió policial a les manifestacions o amb la persecució d’estudiants, activistes o el tancament de Pablo Hasel. I tot arriba a causa de l’estancament econòmic de l’imperialisme, on l’oligarquia financera està cada vegada menys disposada a deixar-nos ni tan sols les molles.

I és que, hem de entendre que la manifestació tradicional del 9 d’octubre s’ha tornat una reacció a aquesta política burgesa que ofega a tot aquell que vaja en la seua contra. Ara, aquesta mobilització, a banda de tindre caràcter antifeixista, es declara obertament anticapitalista. Pretén mostrar el desencant popular per les seues lleis, amb càntics antirepressius i de solidaritat amb altres activistes i moviments socials que han patit tot el poder d’un estat, d’un govern i d’unes forces de l’ordre al servei de la burgesia.

Per últim, ixirem per la defensa dels drets de la cultura valenciana que, tot i que no es troben sota l’atac directe, seguixen sense cuidar-se i potenciar-se a diferents àmbits, sobretot en el cas de la llengua, marginada i espentada a una situació de diglòssia forçada. Uns drets que a més no tenen cap protecció assegurada davant els cicles del circ polític burgés, que poden fer retrocedir anys en tan sols dies els drets del poble valencià.