[Texto en castellano al final del artículo]
Les treballadores del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida, especialitzat en l’atenció a dones i infants supervivents de violència de gènere i encarregat de l’atenció primerenca i del circuit d’acollida, continuen reivindicant la necessitat d’una millora de les seves condicions laborals per oferir un servei òptim. Els sindicats que tenen representació a l’Ajuntament de Barcelona (CCOO, UGT, CSIF, Intersindical-CSC i CGT) es posicionen a favor de les treballadores, reivindicant els seus drets i la qualitat del servei.
El SARA va ser municipalitzat el 2016 i, a partir del 2017, es començaren a signar acords laborals i convenis col·lectius, aquests últims en 2018, amb els diferents serveis del municipi barceloní. Malgrat aquest fet, el SARA no ha arribat, ni tan sols, a un acord horari.
Segons explica la plantilla, des de l’inici de les negociacions amb l’Administració han reivindicat la necessitat d’un horari que possibiliti una conciliació de la feina i la vida privada. Des de fa tres anys, l’Ajuntament de Barcelona ha estat dilatant aquesta situació, oferint una taula de negociació amb les treballadores i aturant-la quan deien que no hi havia un acord. A més a més, exposen que en el dia a dia han d’afrontar la seva feina amb una quantitat de recursos insuficients i gestions deficients: dones que viuen a pensions en comptes d’en pisos d’acollida la qual cosa dificulta el seu acompanyament i suposa un desperdici de recursos, falta d’extensió territorial del servei (està en procés, però no hi ha data aproximada) donant com a resultat una mancança d’accessibilitat, i una excessiva ràtio que complica la intervenció i suposa una sobrecàrrega per a les treballadores.
Aquestes condicions tenen com a conseqüència l’extenuació de les treballadores, on l’horari juga un paper fonamental. Actualment totes les treballadores del SARA accedeixen al lloc de feina a través de la borsa que té l’Ajuntament, però, al accedir-hi, l’esgotament causat per les condicions laborals provoca la sortida dels treballadors, generant una inestabilitat i rotació de treballadors que trenca amb el seu treball, sobrecarrega a les treballadores i dóna lloc a un pitjor acompanyament per a les usuàries. Aquesta rotació de personal és massa freqüent per a un servei que realitza aquests tipus d’acompanyaments, on algunes dones han arribat a rebre atenció de cinc psicòlegs/gues diferents, dificultant un seguiment òptim i provocant dubtes sobre la qualitat del servei.
Aquesta realitat topa amb la reputació de l’Ajuntament de Barcelona com a municipi compromès fermament envers el masclisme i la LGTBI-fòbia, qüestió que mencionen les treballadores: “En el nostre treball hi està present la lluita feminista, i això és un arma de doble tall que l’Ajuntament aprofita”, diu Gemma, educadora social i treballadora del SARA, en una entrevista amb El Altavoz. Una entitat pública que obertament es posiciona a favor de resoldre problemàtiques com la violència de gènere, no dóna els recursos necessaris per a que es pugui intervenir adequadament en aquestes. No és que l’Ajuntament no hagi fet res pel servei, com la internalització del mateix SARA que va suposar una millora de les condicions laborals. El que critiquen les treballadores és l’evasiva o negativa de continuar aportant millores per asegurar un acompanyament de qualitat i per equiparar les seves condicions amb les d’altres serveis de l’Ajuntament.
L’Ajuntament sembla incapaç de resoldre amb agilitat la situació laboral dels seus treballadors, que afecta directament a les vides de supervivents de violència de gènere. En aquest sentit, els treballadors consideren que s’han mantingut ritmes similars als que tenien abans de la internalització, el qual permet a l’Ajuntament exprimir molt més a una sola plantilla sense haver d’invertir més recursos.
Les treballadores del SARA exposen que, davant la falta de recursos i els horaris i càrrega de treball gairebé inassolibles, el servei ha continuat funcionant de manera acceptable gràcies al sobreesforç de la plantilla. Immersos en aquest conflicte, comenten que estan molt units, i que aquest és el motiu pel qual han pogut mantenir el servei funcionant, malgrat totes les traves, i lluitar per la millora dels seus llocs de treball. Afegeixen també que han trobat un gran suport en companyes d’altres serveis que es troben en una situació similar a la seva fa tres anys i que estan lluitant per la internalització, com és el cas de les APCs.
La seva lluita, assenyalen, no és exclusivament per la millora de les seves condicions laborals, sinó perquè aquesta millora repercuteix directament en la qualitat del servei que ofereixen a les supervivents de la violència de gènere.
Àlex, educador social i treballador de SARA, ens comenta el següent en una entrevista amb El Altavoz:
«Estem parlant de desenes i desenes de dones assassinades cada any en l’Estat Espanyol, però moltes vegades les xifres de tot el que no són feminicidis queden desdibuixats, i hi ha històries molt dures de dones, d’infants, d’adolescents… que sofreixen violència masclista durant molts anys, i un servei que funcioni, que sigui potent, amb un tractament adequat, pot reparar aquestes conseqüències, i pot tallar aquesta cadena. Les persones que sofreixen aquesta violència en la infància típicament reprodueixen el rol d’agressor o de víctima, estem generant en potència persones que corren el risc de sofrir violència masclista en la seva vida adulta o d’exercir-la. Una atenció integral ben feta en aquests infants és una garantia a futur, però és un pla a tan llarg termini que a vegades costa plantejar-se».
Durant el confinament, el risc que sofrien les supervivents de violència de gènere va augmentar molt, suposant també una major càrrega per a treballadores com les del SARA. Les treballadores comenten que els períodes de crisis porten a un augment general de la violencia masclista, perquè els factors contextuals generen major tensió i més esclats d’aquesta. Les treballadores del SARA continuaran amb les seves reivindicacions fins que l’ajuntament cedeixi. Consideren que poden ser optimistes en aquest sentit, perquè després de tres anys de lluita no s’han rendit i aguantaran el que faci falta.
Las trabajadoras del SARA en lucha por una mejora de las condiciones laborales y del servicio
Las trabajadoras del Servicio de Atención, Recuperación y Acogida, especializado en la atención a mujeres y niños supervivientes de violencia de género y encargado de la atención temprana y del circuito de acogida, continúan reivindicando la necesidad de una mejora de sus condiciones laborales para ofrecer un servicio óptimo. Los sindicatos que tienen representación en el Ayuntamiento de Barcelona (CCOO, UGT, CSIF, Intersindical-CSC y CGT) se posicionan a favor de las trabajadoras, reivindicando sus derechos y la calidad del servicio.
SARA fue municipalizado el 2016 y, a partir del 2017, se empezaron a firmar acuerdos laborales y convenios colectivos, estos últimos en 2018, con los diferentes servicios del municipio barcelonés. A pesar de este hecho, el SARA no ha llegado, ni siquiera, a un acuerdo horario.
Según explica la plantilla, desde el inicio de las negociaciones con la Administración han reivindicado la necesidad de un horario que posibilite una conciliación del trabajo y la vida privada. Desde hace tres años, el Ayuntamiento de Barcelona ha estado dilatando esta situación, ofreciendo una mesa de negociación con las trabajadoras y parándola cuando decían que no había un acuerdo. Además, exponen que en el día a día tienen que afrontar su trabajo con una cantidad de recursos insuficientes y una gestión deficiente: mujeres que viven en pensiones en lugar de en pisos de acogida, lo cual dificulta su acompañamiento y supone un desperdicio de recursos, falta de extensión territorial del servicio (está en proceso, pero no hay fecha aproximada) dando como resultado una carencia de accesibilidad, y una excesiva ratio que complica la intervención y supone una sobrecarga para las trabajadoras.
Estas condiciones tienen como consecuencia la extenuación de las trabajadoras, donde el horario juega un papel fundamental. Actualmente todas las trabajadoras del SARA acceden al lugar de trabajo a través de la bolsa que tiene el Ayuntamiento, pero, al acceder, el agotamiento causado por las condiciones laborales provoca la salida de los trabajadores, generando una inestabilidad y rotación de trabajadores que rompe con su trabajo, sobrecarga a las trabajadoras y da lugar a un peor acompañamiento para las usuarias. Esta rotación de personal es demasiado frecuente para un servicio que realiza estos tipos de acompañamientos, donde algunas mujeres han llegado a recibir atención de cinco psicólogos/as diferentes, dificultando un seguimiento óptimo y provocando dudas sobre la calidad del servicio.
Esta realidad choca con la reputación del Ayuntamiento de Barcelona como municipio comprometido firmemente contra el machismo y la LGTBI-fobia, cuestión que mencionan las trabajadoras: “En nuestro trabajo está presente la lucha feminista, y esto es un arma de doble filo que el Ayuntamiento aprovecha”, dice Gemma, educadora social y trabajadora del SARA, en una entrevista con El Altavoz. Una entidad pública que abiertamente se posiciona a favor de resolver problemáticas como la violencia de género, no da los recursos necesarios para que se pueda intervenir adecuadamente en estas. No es que el Ayuntamiento no haya hecho nada por el servicio, como la internalización del mismo SARA que supuso una mejora de las condiciones laborales. Lo que critican las trabajadoras es la evasiva o negativa a continuar aportando mejoras para asegurar un acompañamiento de calidad y para equiparar sus condiciones con el resto de servicios del Ayuntamiento.
El Ayuntamiento parece incapaz de resolver con agilidad la situación laboral de sus trabajadoras, que afecta directamente en las vidas de supervivientes de violencia de género. En este sentido, las trabajadoras consideran que se han mantenido ritmos similares a los que tenían antes de la internalización, lo cual permite en el Ayuntamiento exprimir mucho más a una sola plantilla sin tener que invertir más recursos.
Las trabajadoras del SARA exponen que, ante la falta de recursos y los horarios y carga de trabajo casi inalcanzables, el servicio ha continuado funcionando de manera aceptable gracias al sobreesfuerzo de la plantilla. Inmersos en este conflicto, comentan que están muy unidos, y que este es el motivo por el cual han podido mantener el servicio funcionando, a pesar de todas las trabas, y luchar por la mejora de sus puestos de trabajo. Añaden también que han encontrado un gran apoyo en compañeras de otros servicios que se encuentran en una situación similar a la suya hace tres años y que están luchando por la internalización, como es el caso de las APCs.
Su lucha, señalan, no es exclusivamente por la mejora de sus condiciones laborales, sino porque esta mejora repercute directamente en la calidad del servicio que ofrecen a las supervivientes de la violencia de género.
Àlex, educador social y trabajador del SARA, nos comenta el siguiente en una entrevista con El Altavoz:
«Estamos hablando de decenas y decenas de mujeres asesinadas cada año en el Estado Español, pero muchas veces las cifras de todo lo que no son feminicidios quedan desdibujados, y hay historias muy duras de mujeres, de niños, de adolescentes… que sufren violencia machista durante muchos años, y un servicio que funcione, que sea potente, con un tratamiento adecuado, puede reparar estas consecuencias, y puede cortar esta cadena. Las personas que sufren esta violencia en la infancia típicamente reproducen el rol de agresor o de víctima, estamos generando en potencia personas que corren el riesgo de sufrir violencia machista en su vida adulta o de ejercerla. Una atención integral bien hecha en estos niños es una garantía a futuro, pero es un plan a tan largo plazo que a veces cuesta planteárselo».
Durante el confinamiento, el riesgo que sufrían las supervivientes de violencia de género aumentó mucho, suponiendo también una mayor carga para trabajadoras como las de SARA. Las trabajadoras comentan que los periodos de crisis llevan a un aumento general de la violencia machista, porque los factores contextuales generan mayor tensión y más estallidos de ésta. Las trabajadoras del SARA continuarán con sus reivindicaciones hasta que el ayuntamiento ceda. Consideran que son optimistas en este sentido, porque después de tres años de lucha no se han rendido y aguantarán lo que sea necesario.